L’historiador i escriptor cubà Arsenio Rodríguez Quintana torna a l’Ateneu per presentar un altre dels seus llibres, que sempre indaguen en les relacions culturals i econòmiques entre Cuba i la resta del món. En aquesta ocasió, el dijous 19 de gener a les 19 h a la sala d’actes de l’Ateneu, ens acompanyarà per parlar-nos del seu llibre La música cubana en el cine americano y europeo.
Sobre el llibre
És impossible pensar en l’Època d’Or del cinema mexicà sense “les rumberes cubanes” que va activar el mambo del cubà Dámaso Pérez Prado en els anys quaranta. Es impossible pensar en el Hollywood dels anys cinquanta sense les seves grans actrius convertides en estrelles com Rita Hayworth, Abbe Lane, Marilyn Monroe, Esther Williams o Fred Astaire, o musicals com West Side Story. És impossible pensar en el cinema europeu sense Silvana Mangano, Sofia Loren, Brigitte Bardot o Anita Ekberg. Tots aquests impossibles tenen una sola cosa en comú, que totes aquestes dones i homes van ballar rumba, son, mambo i chachachá en les seves pel·lícules més conegudes. Ritmes cubans que es van consolidar a nivell mundial entre finals dels anys trenta i els anys seixanta del segle XX.
Aquest llibre es pregunta per què Sofia Loren balla la cançó Mambo italiano, en el film Pane, Amore e…, i diu que és un ritme brasiler sent cubà; de per què a La Dolce Vita (1960) amb Mastroniani i Anita Ekberg, el mambo i chachachá són vitals en la seva trama, i com Bruce Lee abans de ser conegut com a karateka va ser el rei del chachachá en una pel·lícula. Sense oblidar la fascinació de Marlon Brandon o Nat King Cole pels ritmes cubans viatjant a l’illa per a tocar-los o explicar-los, mentre que allà, Benny Moré o Celia Cruz regnaven amb boleros, mambos i sons pels cabarets cubans que després eren portats al cinema cubà i mexicà.
Un llibre que conté més de trenta imatges entre fotogrames i cartells i que pot llegir-se i anar verificant els seus arguments amb les cançons en Youtube i rememorar ser vintage mentre llegim, encara que també s’analitza què va passar a l’illa amb el cinema revolucionari i independent amb la música fins als nostres dies. D’això es tracta.
Explicació de l’autor, Arsenio Rodríguez
Aquest llibre va ser fruit d’una sèrie d’articles que vaig escriure des del començament de l’any 2000, fins al 2007, quan escrivia de manera setmanal per a la revista Trobada de la Cultura Cuba que dirigia Jesús Díaz des de Madrid. Gràcies a ell, em vaig tornar a sentir escriptor després d’arribar a Europa en 1999, perquè l’única cosa que feia com a tal era escriure per a Trobada. La resta, va ser recollir olives, fer classes de salsa durant mesos, de taxista, treballar en una ONG… oficis que m’han fet molt feliç sempre i em van ensenyar a viure a l’Europa del canvi de segle (de la pesseta a l’euro), a la qual vaig arribar sent historiador graduat de la Universitat de l’Havana i havent treballat en l’Arxiu Nacional de Cuba. No pretén ser una enciclopèdia de la música cubana al cinema, però sí que abasta les pel·lícules més importants que es van fer ressò de la nostra música en occident, és a dir, Amèrica i Europa.
Ateneu de Sant Cugat del Vallés.
.jpg)
